Iniciada la cinquena dècada del segle XX Espanya portava un notori retard en la implantació de l'enllumenat marítim, de que ja disposaven els països avançats. El general Espartero, Cap de Govern aleshores , va disposar, doncs, el 1842 la formació d'un pla. Aqueix Pla va arribar a contemplar cent onze fars a tot Espanya, nombre molt superior al de vint que, segons recull el mateix Pla -alguns realment només llums de port- existien en aquell temps en la totalitat de la costa costejats institucionalment.